Can Pla

La princesa sense calces (0)


Hi havia una vegada, fa molts i molts anys1, en un lloc no gaire llunyà2, una casa3 on un príncep i una baronessa van cometre-hi adulteri. El príncep, que es deia Alexis, formava part d’una família noble que havia hagut de fugir del seu país per culpa d’una revolta d’uns camperols4. L’Alexis s’havia casat amb la dona més rica del món5 i ara, ja separats, era un solter ric6. La baronessa es deia Maud i era molt jove i molt bonica7 i estava casada amb un baró molt vell, molt ric i molt dolent8. La Maud havia aprofitat que el baró era fora de viatge de negocis per escapar-se del palau de París on vivia i anar a trobar el seu príncep estimat en una casa al costat de la platja. El príncep i la baronessa estaven passant uns dies molt feliços en aquesta casa. Els acompanyaven uns amics9 i la germana del príncep10, qui, tot sigui dit de passada, n’era la propietària ja que la hi havia regalat el seu marit (un pintor ara força oblidat11) quan es van casar. Tots plegats s’ho passaven molt bé; la guerra encara no havia arribat i, com que era l’estiu, anaven a la platja a jugar amb les onades.

Però ve-t’ho aquí que un dia12 va sonar el telèfon. Era una de les minyones de la baronessa que la trucava per avisar que el baró havia decidit escurçar el viatge i tornar cap al palau; si quan arribés no hi trobava a la baronessa, s’enfurismaria. La parelleta de seguida va fer les maletes i va agafar el cotxe cap a l’estació de tren. Però, ai las!, poc que hi van arribar mai. El príncep conduïa tan ràpid que a mig camí van tenir un accident terrible13. La gent del poble de més a la vora els van anar a socórrer de seguida, però no es va poder fer res per salvar la vida del príncep Alexis, que va morir. La baronessa va quedar molt mal ferida i se la van endur cap a l’hospital. Durant les setmanes següents no es va parlar d’altra cosa a la comarca. Les males llengües deien que quan va tenir l’accident la baronessa no portava roba interior, per la qual cosa se l’anomenava “la princesa sense calces”14. En canvi ningú va parlar d’un altre accident que també hi va haver aquells dies a la zona; uns pagesos s’hi van morir, però els pagesos no tenen la sang blava15.

En saber la notícia el baró es va preocupar molt, però no pas per la salut de la seva esposa, sinó per unes joies que deia que s’havien perdut en l’accident. Estava convençut que algú les havia robat16. La germana del príncep, en canvi, es va posar molt i molt trista. Passaven els dies, les setmanes i els mesos i el record del seu germà Alexis la turmentava. El seu marit (el pintor) va fer venir els millors metges perquè la curessin però no van poder fer-hi res; es va anar apagant fins que al cap de pocs anys es va morir de tristesa17.

En canvi la baronessa es va recuperar gairebé del tot després de passar un mes a l’hospital. La cara, però, li havia quedat desfigurada i el baró la va abandonar per a buscar-se’n una altra que no tingués cap tara18. D’ella no se’n va saber mai més res19. D’ell, sí: com que la riquesa l’avorria, s’havia dedicat a comprar pintures (els seus assessors li havien dit que les obres d’art són valors segurs on invertir). Així, la riquesa i les pintures van acompanyar-lo fins a la mort20. Els seus fills21 van heretar totes aquestes pintures i riqueses i també les van arrossegar tota la vida fins a la mort (bé, poc abans de morir un d’ells va vendre’s unes quantes pintures22). A hores d’ara els hereus dels hereus encara es barallen per saber qui arrossegarà fins a la mort les riqueses i les pintures que queden23.

De tota aquesta història ja només en queda la casa. El pintor se la va vendre poc després de la mort de la seva dona. La hi havia regalat com a regal de noces i ara ella era morta. Diuen que es va posar a plorar el dia que se la va vendre24, perquè en aquella casa havia estat molt feliç i ara estava molt trist. I vet aquí que aquella casa on s’hi havien fet tantes festes va quedar abandonada enmig del bosc25. I ve-t’ho aquí un gat, i ve-t’ho aquí un gos, que aquest conte, s’ha fos.

 


0Conte basat en fets reals a partir d’elaboració pròpia i, sobretot, d’una sèrie d’articles escrits per Josep Playà i publicats a La Vanguardia durant la primera setmana del mes d’agost del 2010, coincidint amb els 75 anys dels fets. Aquests en són els enllaços (PDF):
#1 “La tragedia del príncipe Mdivani y la baronesa Thyssen“, 01/08/2010.
#2 “De la fiesta homérica de Mas Juny al cementerio de Albons“, 02/08/2010.
#3 “Sert preside un entierro principesco en Palamós“, 03/04/2010.
#4 “La milagrosa recuperación de la esposa de Von Thyssen“, 04/08/2010.
#5 “Sólo la morfina alivió el dolor de Roussy“, 05/08/2010.
#6 “El misterioso robo de las joyas de Maud Thyssen“, 06/08/2010.
#7 “Los últimos días felices de Europa“, 07/08/2010.
Torna↑

 

1 A finals de juliol se’n compliran 76 anys.
Torna↑

 

2 Palamós (el Baix Empordà).
Torna↑

 

3 Es diu mas Juny i està situat molt a la vora de la platja de Castell, a Palamós. El pintor Josep Maria Sert el va comprar el 1930 com a regal de noces per a la seva segona muller, Roussy Mdivani. Segons explica Josep Pla, durant uns anys va ser la “casa més fastuosa del país”; entre els personatges que la van visitar hi ha Marlene Dietrich, Coco Chanel, Cambó o Macià (font: article de Josep Playà publicat a La Vanguardia el 02-08-2011).
Aquesta és la descripció que en fa el Catàleg de masies i cases rurals de l’ajuntament de Palamós (2008): “El mas, amb torre adossada té una porxada d’arcs rebaixats i està coberta per una teulada de dos aiguavessos a dos nivells. La torre és de forma cilíndrica atalussada. Consta de 3 plantes i terrat (no conserva els merlets). Les úniques obertures visibles des de l’exterior són les espitlleres horitzontals. A la primera planta s’hi accedeix per una porta oberta a la cara N. La segona comunica amb la casa i ha estat transformada en cambra de bany. I la tercera està ocupada pels dipòsits d’aigua. A la banda de ponent es veu un rellotge de sol en molt mal estat. Podem dir, doncs, que va agafar el nom de mas Juny a principis del s. XVI i l’ha mantingut fins a l’actualitat fora d’un petit lapse durant el s.XIX en què l’anomenaven mas Cama”.
Imatge satèl·lit gentilesa de Google:


Mostra un mapa més gran

Torna↑

 

4 La Revolució Russa de 1917 va fer marxar cap a París a la família Mdivani, que pertanyia a la noblesa de Geòrgia (segons explica la Viquipèdia).
Torna↑

 

5 Barbara Hutton, hereva de l’imperi Woolworth. Als 21 anys tenia una fortuna que equivaldria a dos mil milions de dòlars actuals; quan es va morir li quedaven 3.500 dòlars (font: Viquipèdia). Alexis Mdivanis va ser el primer dels set marits que va tenir (el tercer, Cary Grant).
Torna↑

 

6 Els cinc germans de la família eren coneguts com “Marrying Mdivanis”, ja que tots es van casar amb persones riques (ibíd).
Torna↑

 

7 Maud Feller (de naixement Else Zarske), nascuda a la ciutat polonesa de Toruń el 1909.
Torna↑

 

8 Heinrich Freiherr Thyssen-Bornemisza de Kászon et Impérfalva (34 anys més gran que Maud), membre de la família Thyssen, una de les més poderoses d’Europa de l’època, es dedicaven a la indústria siderúrgica i armamentística. Ell i el seu germà Fritz van finançar a Hitler (Més informació a LITCHFIELD, David R. L. La historia secreta de los Thyssen. Temas de hoy, 2007. ISBN 978-84-8460-672-7)
Torna↑

 

9 Entre els quals hi havia Salvador Dalí i Gala, com es pot veure en aquesta fotografia que se’n conserva.
Torna↑

 

10 Isabelle Roussadana Mdivani, coneguda com Roussy.
Torna↑

 

11 Josep Maria Sert i Badia; aquests dies n’estan fent una exposició a l’Arts Santa Mònica de Barcelona (YouTube – Flickr). Josep Maria Sert era l’oncle de l’arquitecte Josep Lluís Sert i López, conegut per ser l’autor de la Fundació Miró; segons l’especialista en Sert Ignasi Puig, el seu primer treball van ser les cavallerisses del Mas Juny.
Torna↑

 

12 L’1 d’agost de 1935.
Torna↑

 

13 A través d’aquest enllaç es pot veure com va quedar el cotxe, que era un Rolls Royce Phantom II coupé. L’havia regalat la Barbara Hutton a l’Alexis Mdivani quan estaven casats. Després de l’accident se’l van emportar cap a Amèrica i el van fer arreglar. Setanta anys més tard el van intentar vendre a través de la web de subhastes online eBay a un preu inicial de 1.100.000 dòlars.
Torna↑

 

14 Via @agusticlara (Josep Playà també ho esmenta en un dels articles publicats a La Vanguardia(01-08-2010): “Para la vox pópuli local quedó que ella no llevaba bragas y él iba semidesnudo.”)

Torna↑

 

15 Sí que ho va fer la premsa d’esquerres, que va mostrar la incongruència entre el tractament d’un accident i l’altre (tal com explica Josep Playà aquí). Val la pena reproduir íntegrament aquest article “profètic” de José Escofet publicat a La Vanguardia el 9 d’agost de 1930:

La vida en peligro

Josep Escofet
El mortal accidente automovilístico del
que resultaron víctimas el príncipe Alexis
Mdivani y la baronesa Maud Thyssen-Borne-
miesu, destaca, por su acento trágico, de
entre los sucesos a los que recientemente ha
dedicado nuestro público más atención.
Sin embargo, desgracias de este carácter
ocurren todos los días en medio de general
indiferencia. Al día siguiente, o dos días
después de ocurrido el accidente de Torroella
de Mongrí, en la misma provincia de Gero-
na, por haber chocado un camión contra un
árbol, morían abrasados sus tres ocupantes
a la vista de varias personas, que nada
pudieron hacer por librarles de aquella muer-
te horrible. Dentro de seis meses o de un
año, todos nos acordaremos de la muerte
del príncipe ruso y muy pocos retendrán
en su memoria la escena espeluznante de
tres campesinos envueltos en llamas que lan-
zan alaridos de dolor, sin que los especta-
dores fortuitos de su espantosa agonía pue-
dan hacer otra cosa que encomendarles a la
misericordia divina.
No expongo este contraste con la intención
de reprochar al público las irregularidades
de su sensibilidad, por emocionarse más o
menos, ante una catástrofe, según sea la
posición social de los siniestrados. Aquí no
cabe aquello de que, «afortunadamente, todos
los viajeros heridos eran de tercera clase».
Y me parece muy natural que siendo la pri-
mera vez que un príncipe se estrella con su
automóvil en una de nuestras carreteras,
el suceso de todos los días tenga una reso-
nancia excepcional.
He escrito el suceso de todos los días,
subrayado para fijar más la atención del
lector. Lo más emocionante de estas desgra-
cias, según yo lo entiendo, es que nos pue-
den ocurrir a todos, porque todos, unos
más y otros menos, andamos sobre ruedas.
Un día las víctimas son un príncipe georgia-
no y una baronesa húngara; al día siguiente,
son tres campesinos, y al otro, un industrial,
o unos futbolistas, o varios obreros que
iban de excursión dominguera, o una famosa
actriz, o un banquero, o una pareja de ena-
morados. Todos los días, sin dejar uno, ocu-
rren accidentes en las carreteras: chocan
dos vehículos, se estrella un coche contra
un árbol, se precipita un autobús por un
terraplén, atrepella un camión a un ciclis-
ta o aplasta a unos pobres niños descuida-
dos. Y pocas veces, al poner pie en el estribo
para dejarnos deslizar por el asfalto acei-
toso sobre cuatro ruedas, o al tomar el vo-
lante, nos acordamos del siniestro ocurrido
ayer. La máquina corredora goza de toda
nuestra confianza, estamos acostumbrados
a su manejo y nos sentimos seguros de nues-
tra pericia.
Pero cada año el trágico balance de los
accidentes arroja mayor número de vícti-
mas. «¡Bah! — pensamos—. Aumentan las
desgracias en la misma proporción que el
número de los vehículos circulantes». Es un
error. Tengo a la vista una estadística de
accidentes ocurridos en Norteamérica. En
1906, diez años después de haber empezado
a circular automóviles, el balance de morta-
lidad fue únicamente de 183 víctimas; ocho
años después, llegaban a sumar éstas cuatro
mil; en 1920 eran ya 19.000, y en 1934 pasa-
ron de las 35.000. Estos datos parecen con-
firmar que según se va intensificando la cir-
culación, así crece el número de mártires.
Pero se ha comprobado, en los Estados Uni-
dos, que desde 1927 el número de atttoroóvi-
les nuevos ha aumentado en un oncó por
ciento, mientras el porcentaje de los acci-
dentes mortales es de cincuenta y cinco. ¿No
hay razón para inquietarse todavía? ¿Será
necesario que perezcan despeñados dos do-
cenas de príncipes, tres o cuatro reyes y los
presidentes de otras tantas repúblicas para
ver en sus justas proporciones el peligro que
nos acecha a todas horas?
La primera causa de que ocurran tantas
desgracias se debe al aumento de velocidad.
Dentro de los centros urbanos, donde la
velocidad tiene un tope, los accidentes sí que
aumentan de un modo proporcionado al
desarrollo lie la circulación. Y hasta se pue-
de observar una mejoría considerable, o sea
la atenuación del peligro por efecto de orde-
nanzas piovidentes y la sistematización ri-
gurosa de tránsito rodado. Las catástrofes
se producen en las carreteras, donde el con-
ductor piensa siempre que el automóvil se
ha inventado para correr. Y si no, ¿por qué
los fabricantes acucian a los ingenieros para
que aumenten la rapidez de sus coches?
¿Por qué se hace la campaña publicitaria
de las casas productoras destacando, como
principal atractivo de los últimos modelos,
su disposición para alcanzar velocidades ver-
tiginosas? No .bastaban los noventa kilóme-
tros por hora; de los noventa se pasó a los
cien, a los ciento diez, a los ciento treinta,
a los ciento cincuenta. Se anuncian al mis-
mo tiempo la máxima seguridad y la má-
xima celeridad, que son incompatibles.
Pero si los modelos de 1935 no corrieran
más que los de 1934, no se venderían. Y si
no se vende al año un determinado número
de coches, la industria automovilística corre
peligro de hundirse.
Se dirá que el propietario del coche, o su
conductor, deben ser prudentes, aunque sólo
sea por instinto de conservación. Confor-
mes. Aunque no sé por qué se comprará el
coche más rápido, si no es para adelantar
a los que corran menos.
Otra de las causas de los siniestros auto-
movilísticos es el dominio que se cree tener
de la máquina. No hay ningún conductor
que, después de sufrido un accidente, no
busque el origen de la desgracia en motivos
extraños a su destreza y serenidad. Y ocu-
rre, en efecto, que los conductores más se-
renos y hábiles, por esa misma seguridad
¡n sí mismos, son los que más se acercan
al peligro, para luego darse la satisfacción
de burlarlo. Ahora bien: sus errores, que
también los sufren de tarde en tarde, son
mortales de necesidad.
Nos hemos habituado hasta tal punto al
manejo del volante, que lo llevamos fuman-
do, charlando, discutiendo. Un día tuve que
llamar la atención de un amigo — quien,
por cierto, perdió más tarde un ojo a causa
de un choque, — porque observé, con la con-
siguiente alarma, que conducía y lela al
mismo tiempo un periódico extendido sobre
sus rodillas. No hablemos de los que quieren
pasar, en un viraje, al coche que marcha
delantero y se encuentran con otro que viene
en dirección contraria. Todos sabemos cuán-
tas imprudencias se cometen por la sola
razón «de no haber sucedido nunca nada
grave». Sucede todos los días, seguramente
todas las horas, acaso todos los minutos, sin
embargo. Aunque nadie escarmienta en ca-
beza ajena.
Vienen después los fallos de la máquina,
motivados casi siempre por descuido nues-
tro. ¿Cuántos son los que revisan el coche
antes de empezar la jornada o al disponerse
a salir de excursión? La máquina tiene su
natural desgaste. Muchas averías no llega-
rían a producirse con sólo ejercer, cerca de
los mecanismos principales, una mediana vi-
gilancia. Por lo general, el que tiene coche
y lo conduce él mismo, con llevarlo a engra-
sar y con cambiarle el aceite de vez en cuan-
do, entiende que ha hecho cuanto tenía que
hacer. No me atrevo a recomendar que lo
confíe sin recelos a los mecánicos del garaje
donde paga para que se lo cuiden. A mí me
sucedió en Madrid que estuve a punto de
matarme por haber concedido excesivo cré-
dito a lo que me decían los mecánicos. Ha-
bían necesitado desmontar las ruedas, no
recuerdo para qué, y, al volverlas a montar,
olvidaron un detalle insignificante: el de
apretar las tuercas. Sólo cuando se des-
prendió la primera rueda me di cuenta del
estado de las otras tres.
Es de suponer que dentro de veinticinco
o treinta años, ya el andar a pie se habrá
convertido en puro deporte. Los que no mar-
chen sobre ruedas, será porque irán por el
aire, vía ideal para nuestro temperamento
anárquico, que no ha podido someterse toda-
vía a la dirección única. Los progresos del
autogiro y el uso del avión particular des-
congestionarán el tránsito terrestre, que lle-
garía a ser impracticable. Pero no se habrán
acabado los peligros. En este punto, no en-
vidio la suerte de los jóvenes, cuyo destino
trágico está escrito. Sin que se hayan aca-
bado los accidentes automovilísticos, empe-
zarán a menudear las caídas de máquinas
aéreas. Y no se estará seguro en ninguna
parte.
Torna↑

 

16 “De la supuesta desaparición de las joyas de la baronesa Maud” (La Vanguardia, 18-08-1935). Es van destinar dos policies a investigar el cas, però mai les van trobar.
Torna↑

 

17 Aquest article de Josep Playà explica en detall la vida de Roussy Mdivani: “Sólo la morfina alivió el dolor de Roussy” (La Vanguardia, 05-08-2010)
Torna↑

 

18 Quan va agafar el tren cap a París, va tenir la precaució de tapar-se la cara amb unes ulleres de sol i un diari per evitar les fotografies. Així tractava l’escena un article de l’època de La Vanguardia: “Con un periódico ocultaba el rostro, procurando eludir los aparatos fotográficos con que los reporteros locales le esperaban. Esto no obstante, se han obtenido algunas placas. Llevaba unas gafas negras que no permitían ver exactamente la expresión de su cara. Con la marcha de la baronesa queda cerrado, aparte la cuestión de las joyas, que se cree no aparecerán, un asunto que durante muchos días ha convertido Gerona en centro de noticias internacionales” (La Vanguardia, 18-09-1935, p.8)
Torna↑

 

19 Només que el baró la va enviar cap a Lugano i que, segons un dels articles de Josep Playà, “tuvo problemas con la justicia porque no tenía dinero ni para pagar las operaciones de cirurgia estética para ocultar las cicatrices de su rostro”.
Torna↑

 

20 Esdevinguda el 26-06-1947.
Torna↑

 

21 Dels quatre fills que va tenir, cal detacar-ne dos: la filla gran: Margit (1911-1989), també coneguda com “la comtessa assassina” arran d’una festa per nazis que va organitzar el 15 de maig del 1945 en un palau que la família Thyssen tenia a Rechnitz (un poble d’Àustria molt a prop de la frontera húngara). Durant aquesta festa els convidats van entretenir-se matant a 200 jueus. La premi Nobel de Literatura Elfride Jelinek ha fet una obra de teatre sobre el cas, i actualment s’estan fent excavacions per a trobar les restes dels jueus.
Pel que fa al fill petit, Hans Heinrich, es va casar cinc cops, l’últim amb Tita Cervera. Per a més informació: LITCHFIELD, David R. L. La historia secreta de los Thyssen. Temas de hoy, 2007. ISBN 978-84-8460-672-7.
Torna↑

 

22 El 1993 el govern espanyol va pagar 350 milions de dòlars (42.000 milions de pessetes de l’època) per 775 peces de la col·lecció Thyssen (les més importants). Segons l’autor de La historia secreta de los Thyssen, David R.L. Lichtfield, en el contracte signat el 1993 s’incloïa una clàusula addicional sobre unes altres 70 obres que es mantenien en propietat del baró i Tita Cervera, les quals, deia en una entrevista feta el 2010, són l’objecte de les negociacions actuals. Curiosament, el baró Thyssen va morir no gaire lluny de la casa protagonista d’aquest conte, a Sant Feliu de Guíxols, el 2002.
Torna↑

 

23“El esperpento de los Thyssen. ¿Tiene todo esto algo que ver con la cultura?” (masdearte.com, 16-12-2009)
“Goya painting pitches Spanish baroness against son in €6m court battle” (The Guardian, 25-05-2011)
Torna↑

 

24 Qui ho va dir és l’escriptor Josep Pla, que aquell dia l’acompanyava: “Arribà un moment que ja no pogué més i m’agafà del braç. -Anem, anem! -digué-. Hem de marxar. És trist, però hem de marxar.” (font: “Los últimos días felices de Europa“, Josep Playà. La Vanguardia, 07-08-2011)
Torna↑

 

25Fa poc la van restaurar i ara una de les mansions de la finca Mas Juny es pot llogar per 6.000-10.000 € la setmana, depenent de la temporada (font).
Torna↑

13/06/2011 - 13:50 h.
Arxivat dins les categories fotos, textos i les etiquetes Tags: 2011, Costa Brava, Mas Juny, Palamós.

Logging In...

Profile cancel

Sign in with Twitter Sign in with Facebook
or

Not published

  • Menú filtre superior

     Format 
    Només fotos Només vídeos Només textos
    Exclou els tuits

I després dels discursos solidaris, Merkel passa a…

I després dels discursos solidaris, Merkel passa als fets i tanca l’espai Schengen: theguardian.com/world/2015/sep…

13/09/2015 (18:31 h) | No hi ha comentaris

Corbyn, nou líder dels laboristes a UK: http://t.c…

Corbyn, nou líder dels laboristes a UK: theguardian.com/politics/blog/… Fins aquí la 3a via de Blair que ha portat l’esquerra d’UK a la ruïna

12/09/2015 (12:35 h) | No hi ha comentaris

RT @VilaWeb: [DIRECTE] Roda de premsa d’Artur Mas,…

COnhoGYWUAA_Q1Q

RT @VilaWeb: [DIRECTE] Roda de premsa d’Artur Mas, Raül Romeva i Oriol Junqueras vilaweb.cat/noticies/mes-d… http://t.co/rVKed1iH0S

11/09/2015 (13:15 h) | No hi ha comentaris

Entre ells el pare de Linus Torvalds #oju #linux h…

Entre ells el pare de Linus Torvalds #oju #linux twitter.com/ramontremosa/s…

11/09/2015 (12:45 h) | No hi ha comentaris

Gran entrevista a David Fernàndez: https://t.co/qD…

Gran entrevista a David Fernàndez: directa.cat/que-unes-esque…

10/09/2015 (19:41 h) | No hi ha comentaris

“Margallo apoya una reforma del sistema de financi…

“Margallo apoya una reforma del sistema de financiación catalán” ccaa.elpais.com/ccaa/2015/09/1… youtu.be/JWS0s0OwEaA

10/09/2015 (12:26 h) | No hi ha comentaris

Diu que si l’hi haguessin preguntat ell hauria res…

Diu que si l’hi haguessin preguntat ell hauria respost, tot seguit l’hi pregunten i fuig d’estudis #unaplaus twitter.com/_infoLibre/sta…

09/09/2015 (9:31 h) | No hi ha comentaris

RT @TelegraphNews: Scientists to reanimate 30,000-…

COY5EFbUAAEKu1G

RT @TelegraphNews: Scientists to reanimate 30,000-year-old ‘giant virus’ found in Siberia tgr.ph/1iaf7EF http://t.co/EXkwtzwAM6

08/09/2015 (17:07 h) | No hi ha comentaris

“Ignacio González usó Indra para pagar en B su mej…

“Ignacio González usó Indra para pagar en B su mejora de imagen” elmundo.es/madrid/2015/04…

05/09/2015 (12:26 h) | No hi ha comentaris

RT @evabelmonte: [POST] Indra superó a Scytl en la…

RT @evabelmonte: [POST] Indra superó a Scytl en la propuesta técnica y se encargará del recuento en las elecciones catalanas elboenuestrodecadadia.com/2015/09/05/ind…</a#BOE

05/09/2015 (12:24 h) | No hi ha comentaris

“Procés Català 2015″ by @guillemmartnez http://t…

“Procés Català 2015″ by @Guillemmartnez bit.ly/1hE2kcX

03/09/2015 (20:01 h) | No hi ha comentaris

“S’ha acabat la conversa” http://t.co/GzMKi18egB

“S’ha acabat la conversa” cat.elpais.com/cat/2015/09/03…

03/09/2015 (19:02 h) | No hi ha comentaris

La notícia que no publicarà cap “gran” diari espan…

La notícia que no publicarà cap “gran” diari espanyol: “Los medios españoles son los menos creíbles de Europa” radiocable.com/medios-esp-men…

02/09/2015 (9:52 h) | No hi ha comentaris

RT @Telegraph: French economy minister calls for f…

CNw4Az3WgAEzu3E

RT @Telegraph: French economy minister calls for full fiscal union in eurozone telegraph.co.uk/finance/econom… http://t.co/J3VT1XDtIa

01/09/2015 (8:07 h) | No hi ha comentaris

L’últim tweet d’Oliver Sacks, dedicat a un flash m…

L’últim tweet d’Oliver Sacks, dedicat a un flash mob de Sabadell: twitter.com/openculture/st…

31/08/2015 (17:23 h) | No hi ha comentaris

RT @GuardianBooks: Oliver Sacks obituary http://t….

RT @GuardianBooks: Oliver Sacks obituary d.gu.com/C0z9pS

30/08/2015 (15:09 h) | No hi ha comentaris

Arran de l’assassinat mediàtic de Virginia (http:/…

Arran de l’assassinat mediàtic de Virginia (internacional.elpais.com/internacional/…), un suïcidi mediàtic de fa 28 anys: en.wikipedia.org/wiki/R._Budd_D…

29/08/2015 (9:35 h) | No hi ha comentaris

RT @Telegraph: Nazi gold train’s existence reveale…

CNgcN_LWUAAK-3J

RT @Telegraph: Nazi gold train’s existence revealed in deathbed confession telegraph.co.uk/news/worldnews… http://t.co/3LA6mveWK6

28/08/2015 (20:52 h) | No hi ha comentaris

Un altre cop ha frenat abans d’acabar… #quilvapa…

Un altre cop ha frenat abans d’acabar… #quilvaparir #UsainBolt

27/08/2015 (15:00 h) | No hi ha comentaris

RT @fx_serra: Les negociacions sobre el #TTIP no a…

RT @fx_serra: Les negociacions sobre el #TTIP no acaben de convèncer els més escèptics per coses com aquesta twitter.com/corporateeurop…

26/08/2015 (14:37 h) | No hi ha comentaris

1 2 3 4 5 6 … 113 »
  • #15m 2000 2002 2003 2004 2005 2006 2008 2009 2010 2011 2012 actualitat Anglaterra arbres Barcelona Berlín blanc i negre cels collonades corrupció Costa Brava crisi curiositats England Girona graffiti graffities grafits L'Empordà Lost Gloves Manchester música nevada 08-03-2010 ombres Oslo paisatges Palamós Parks Platt Fields política Stockholm trees verticals Νάρκισσος

    WP Cumulus Flash tag cloud by Roy Tanck and Luke Morton requires Flash Player 9 or better.


Powered by WordPress | CODE IS POETRY (Plantilla "Tanzaku" modificada per Joan Pla).
Llicència de Creative Commons
Excepte que s'indiqui el contrari, totes les fotografies d'aquest web són de Joan Pla Vivoles i estan subjectes a una llicència de Reconeixement-NoComercial-CompartirIgual 3.0 No adaptada de Creative Commons.